Translate

dijous, 19 d’abril de 2018

Ja som un col·lectiu i convoquem a la Manifestació 21A

Les companyes i companys que hem estat treballant aquests darrers mesos des de la proposta fundacional del Manifest hem decidit constituir-nos en col·lectiu amb el nom 'Solidaritat i República País Valencià' i el logo que apareix en el cartell que hem improvisat per a la manifestació del dissabte 21 d'abril. En aquesta manifestació formarem un bloc amb la gent de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià i tota la gent que s'hi sume, un bloc de color groc, el color de la solidaritat. A partir d'ara hem de fer créixer la solidaritat arreu dels nostres pobles i comarques i òbviament del cap i casal, hem de fer créixer el debat i els projectes per un País Valencià més solidari, més republicà, més sobirà. En les mans de tots i totes hi ha la possibilitat d'avançar cap a un país més lliure i més just. De sumar.


dilluns, 16 d’abril de 2018

Centenars d'assistents a la concentració del 15A

Diversos centenars de persones es van concentrar ahir diumenge 15 d'abril a l'Estació del Nord de València responent a la convocatòria que vam fer ('El País Valencià amb la democràcia i la llibertat. Solidaritat amb Catalunya. Llibertat preses i presos polítics') i que comptà amb el suport de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, Escola Valenciana, Estrela Roja de Benimaclet, Amigues i Amics de la Universitat Catalana d'Estiu i l'Associació Cultural Amics de Joan Valls i Jordà d'Alcoi. D'èxit podem qualificar la mobilització, no només per la quantitat de gent que s'hi va aplegar (aspecte òbviament sempre millorable) sinó per l'eficàcia organitzativa i el bon ambient que s'hi va respirar. També cal destacar el ressò mediàtic aconseguit i que ens ha d'ajudar a fer més i més visible la nostra solidaritat amb el poble de Catalunya i la seua revolta democràtica per la consecució de la República Catalana i a escampar més i més el compromís amb el País Valencià. Vilaweb, ara.cat, El Temps, Llibertat.Cat, El Nacional.cat, Nació Digital, TV3, entre d'altres mitjans, en van informar àmpliament. La presència i ressò de l'acte també va ser molt intens a les xarxes socials.
Després de deu minuts llargs d'un impressionant silenci, el crit "Llibertat Presos Polítics!" va ser intensament repetit pels assistents a l'acte. Vam llegir després la Declaració Abril 2018, el text de la qual podeu llegir ací, mentre la gent aplaudia i cridava algunes consignes en els moments més àlgids del discurs. Amb la cantada de L'estaca i la interpretació de La Muixeranga d'Algemesí, ambdues peces executades pel grup de dolçainers i tabaleters de Benimaclet Estrela Roja, va cloure l'acte, on es van veure, a més a més de les habituals, moltes cares noves, i es van arreplegar més de 50 signatures a favor del Manifest. A destacar també l'eficàcia visual dels cartells que hi vam enlairar, els llaços grocs (els grans i els de portar damunt) i la presència de gent de la Marina amb la qual vam confraternitzar. Ara hem de preparar bé la nostra presència, dins un ampli bloc solidari, republicà i sobiranista, en la manifestació del proper dissabte 21 d'abril, i amplificar la lluita contra la repressió, per la llibertat immediata de les preses i presos polítics i el lliure retorn dels exiliats, per la llibertat d'expressió, la deriva autoritària de l'Estat i la defensa de les llibertats i la democràcia. Des de baix, empenyent amb força!


[FOTOS DE CRISTINA GUZMAN]

Enllaços

No sé fer poesia. Francesc Mompó

NO SÉ FER POESIA

No sé fer poesia, ja no puc fer-ne,
he esbatanat els fulls dels diccionaris
que s'empolsegaven als vells prestatges
de l'entrecuix de la covardia,
he provat d'esporgar les paraules
que estructuren la gramàtica del dolor.
No n'he trobat, s'han avergonyit del poeta,
un blanc lluent cobreix el silenci
de tots els rostres de la neutralitat.
No sé fer poesia, ja no puc fer-ne,
només trobe en aquells sécs del paper
les deus d'on brollen els dicteris
que omplen els bassals de la ràbia,
aquella semàntica arestada i cantelluda
que descús les vores de la por.
No sé fer poesia, ja no puc fer-ne,
tots els substantius van en processó
a la plaça del poble,
als llavis del poble,
als braços del poble.
Ja no puc fer poesia,
ja creix en el crit del poble.

Francesc Mompó

dijous, 12 d’abril de 2018

Els nostres fonaments. Miquel De Renzi

[Obrim amb aquest poema de Miquel De Renzi una sèrie que titulem 'Poesia per la Solidaritat'. Animem a tots els i les poetes a participar-hi. Envieu-nos els vostres poemes.]


ELS NOSTRES FONAMENTS

Del que teníem, què ens en resta?
Terra i paraula, paisatge i color,
i, per damunt de tot,
nosaltres i la nostra voluntat.
Que el desordre del seu vent
no anorreï tanta claror!
Amb aquests carreus
bastirem la casa comuna.

Miquel De Renzi

dilluns, 9 d’abril de 2018

Declaració Abril 2018




EL PAÍS VALENCIÀ AMB LA DEMOCRÀCIA I LA LLIBERTAT.
SOLIDARITAT AMB CATALUNYA.
LLIBERTAT PRESES I PRESOS POLÍTICS

Estem vivint els últims anys un procés de degradació democràtica sense precedents des de la mort de Franco. A mesura que s'han desvelat més i més casos de corrupció, molts dels quals afecten el PP i altes institucions de l'Estat, i s'han endurit més i més les condicions de vida de la ciutadania s'han incrementat els atacs a les llibertats, en primer lloc a la d'expressió. Hem vist vulnerats molts dels drets que defineixen un estat democràtic: treball, habitatge digne, educació i sanitat de qualitat, pensions justes, informació veraç... Tot això no hauria estat possible sense el control implacable de l'aparell judicial, amb jutges afectes nomenats a dit i institucions com el Tribunal Constitucional o el Suprem que dicten sentències a partir de directrius polítiques i cada dia més desautoritzats internacionalment, com ho demostren recents informes d'Amnistia Internacional, Human Rights Watch o de l'Alt Comissariat de l'ONU per als Drets Humans. La separació de poders necessària en un estat de dret ha desaparegut a l'Espanya dels nostres dies. El diàleg i el debat polític hi han estat substituïts per la persecució judicial a partir de la invenció de delictes, com el de rebel·lió sense violència, que desmenteixen jutges de Bèlgica, Suïssa, Gran Bretanya i més recentment, en el cas del president Puigdemont, d'Alemanya. Les mentides ordides amb la complicitat dels mitjans de comunicació afectes al règim i dependents d'ell van quedant a poc a poc al descobert a ulls d'Europa i del món. Han pretès justificar la violència desfermada contra el poble de Catalunya a partir sobretot del referèndum de l'1 d'octubre perquè prèviament han estimulat per terra, mar i aire la catalanofòbia i la causa general contra l'independentisme republicà i les seues legítimes, pacífiques i democràtiques aspiracions. En aquest sentit no han dubtat de vulnerar la pròpia Constitució amb l'aplicació de l'article 155, un colp d'estat en tota regla contra els principis constitutius de l'Estat. L'única resposta que Catalunya ha rebut a la seua voluntat majoritària reiteradament expressada a les urnes han estat multes, pallisses, insults, presó o exili i el segrest impune de les institucions d'autogovern. L'escalada de la repressió, amb Catalunya com a excusa necessària per a encobrir la corrupció sistemàtica, la crisi d'una monarquia inviable que ha disciplinat tots els poders de l'estat al servei del partit en el poder i un col·lapse generalitzat del règim nascut en 1978, s'ha estès arreu. A més dels presos polítics Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Raül Romeva, Jordi Turull i Josep Rull i els exiliats Carles Puigdemont, Toni Comín, Lluís Puig, Meritxell Borràs, Clara Ponsatí, Anna Gabriel i Marta Rovira, segons un informe d'Òmnium Cultural, hi ha hagut més de 20.000 sancionats o investigats per exercir les seues llibertats en 2017. Citem, a tall d'exemple, la censura d'una obra d'art, el segrest d'un llibre, la causa oberta contra el Major Trapero i altres comandaments dels Mossos d'Esquadra, l'empresonament d'uns titellaires a Madrid, la investigació sobre docents a Catalunya, la vulneració del dret de manifestació a Reus, les agressions feixistes que sovint no són ni tan sols investigades, la persecució de feministes a Valladolid o les càrregues policials a Múrcia i Catalunya. Adur, Jokin i Ohian, els xavals d'Altsasu, porten 517 dies en presó preventiva per una baralla de bar; el raper mallorquí Valtònyc ha estat condemnat a 3 anys i mig per les seues cançons; Cassandra Vera, processada per uns acudits a Twitter; el cantant Pablo Hasél, condemnat a 5 anys de presó per les seues cançons; Cristina Fallarás, multada per la Llei Mordassa per manifestar-se; Mercè Alcocer, multada per exercir el dret a la informació; César Strawberry, condemnat a 1 any de presó pels seus tuits; Helena Maleno, jutjada per salvar vides a la Frontera Sud; Jordi Pesarrodona, comediant imputat per protestar; els sindicalistes Andrés Bódalo, del SAT, i Ermengol Gassiot, de la CGT, han rebut represàlies i alguns altres anarquistes continuen en presó. 
En els últims dies Tamara Carrasco, de Viladecans, ha estat detinguda acusada de «terrorisme» per la seua participació en actes de protesta. L'acusació per delictes de terrorisme ja s'ha fet extensiva a les activitats i al conjunt del moviment dels Comitès de Defensa de la República.
Des del final de la guerra i el franquisme, amb la persecució despietada de republicans i antifeixistes, doncs, la repressió no havia estat tan generalitzada. Avui, l'endemà de l'aniversari de la proclamació de la II República, volem retre homenatge a tots els represaliats d'aquella barbàrie i a les víctimes del feixisme de la transició i els anys posteriors, en especial als joves valencians Miquel Grau i Guillem Agulló.
Al costat de la repressió i l'atac a les llibertats, hem assistit estupefactes al rescat públic de negocis privats irresponsables com els de la gran banca o d'empreses fracassades com el Castor de Florentino Pérez o a la construcció d'AVEs que no van enlloc (mentre es manté en la indigència els serveis ferroviaris de rodalies i proximitat valencians o el corredor mediterrani) o al finançament fraudulent de campanyes electorals del PP (mentre es buida la vidriola de les pensions) gràcies –ara ho sabem– a grans fastos com els que s'organitzaven fins fa poc al País Valencià. El règim nascut el 1978, amb el rei Felip VI al capdamunt i les altes instàncies del poder de l'Estat, fidels continuadores d'un franquisme mai no del tot qüestionat, ha entrat en crisi potser irreversible.
El País Valencià no pot restar passiu davant la vulneració constant de drets i llibertats perquè són també els seus, i si vol avançar cap a una democràcia de més qualitat i aprofundir en el seu autogovern. El silenci o la indiferència del País Valencià fóra, a més d'humanament i políticament reprovable, una irresponsabilitat de greus conseqüències per a la nostra salut com a poble i la defensa democràtica dels nostres drets i interessos. Per això, des de la necessària solidaritat amb Catalunya, fem una crida a la mobilització i l'organització de la ciutadania, en especial dels treballadors i treballadores i dels sectors més desfavorits del nostre poble, perquè des de la resistència pacífica, democràtica i no-violenta es pose dempeus per defensar les llibertats i els drets democràtics, contra totes les formes de repressió, l'abús autoritari del poder, l'alliberament de les preses i presos polítics i el lliure retorn d'exiliades i exiliats.
Avancem des de la base cap a un procés de ruptura democràtica, cap a la república i l'autodeterminació. Visca el poble treballador! Visca el País Valencià! Visca els Països Catalans!

País Valencià, 15 d'abril de 2018

Solidaritat amb Catalunya
en defensa de la democràcia

manifestsolcat@gmail.com
https://solidaritatambcatalunya.blogspot.com.es/


diumenge, 8 d’abril de 2018

Concentració el 15 d'abril a l'Estació del Nord de València

Coincidint amb la gran manifestació que les diverses entitats cíviques i sindicats aplegades en la plataforma Espai Democràcia i Convivència han convocat a Barcelona per al diumenge 15 d'abril, també nosaltres estem organitzant per al mateix dia a les 13.00 h. una nova concentració a l'Estació del Nord de València en solidaritat amb Catalunya, en defensa de la democràcia i per la llibertat de les preses i presos polítics. Ací teniu el cartell preparat per a l'ocasió. En les mans de totes i tots està moure la solidaritat entre més i més ciutadans del País Valencià, no només per una qüestió de fraternitat amb el poble germà de Catalunya i de suport a la seua lluita per la República Catalana, sinó perquè els valencians i valencianes necessitem aprofundir en la qualitat d'una democràcia avui greument amenaçada per l'Estat per poder aspirar a majors quotes de llibertat i de justícia social en el camí de la nostra pròpia autodeterminació. Entenem la solidaritat, doncs, en els seus efectes immediats, simpàtics diríem, de confraternització i de lluita, de defensa conjunt dels drets democràtics, però també com un pas necessari en la construcció de la pròpia llibertat. I, Fuster dixit, totes les llibertats són compatibles (o una cosa així), és a dir, solidàries. Salut, Solidaritat i República, tres bells femenins!


AMB EL SUPORT DE:

· PLATAFORMA PEL DRET A DECIDIR  ddecidir@gmail.com  www.peldretadecidir.cat/

· ESCOLA VALENCIANA  institucional@escolavalenciana.org  www.escolavalenciana.org

· ASSOCIACIÓ CULTURAL AMICS DE JOAN VALLS I JORDÀ
amicsjoanvalls@gmail.com
http://amicsdejoanvalls.blogspot.com

· ESTRELA ROJA DE BENIMACLET
info@benimacletentra.org
www.benimacletentra.org

· ASSOCIACIÓ D'AMICS I AMIGUES DE LA UNIVERSITAT CATALANA DE PRADA

dimecres, 28 de març de 2018

Creix la solidaritat del País Valencià amb Catalunya

Unes instantànies. Les dues primeres a Dénia, ahir 27 de març. Vegeu en la segona d'elles com la nostra pancarta va replicant-se, cosa que ens ompli d'orgull. La tercera foto correspon a la concentració que va tenir lloc a Alacant també ahir. I l'última, les Torres de Serrans en una imatge històrica, amb el llaç groc sobre fons negre. Des d'ací trobem oportuníssima l'acció, encara que la pancarta ha estat ràpidament despenjada, i animem a pensar i executar accions similars en d'altres punts del país. L'enhorabona per la iniciativa, siga qui siga que l'haja realitzada. Avant, a fer créixer l'onada solidària arreu del país, amb fermesa, continuïtat i imaginació.






dimarts, 27 de març de 2018

Un miler de manifestants a València. Avui concentracions a Dénia i Burjassot

Dilluns 26 de març un miler de manifestants es van concentrar a València davant la seu de la Delegació del Govern espanyol per reclamar la llibertat dels presos polítics, la solidaritat amb Catalunya i la defensa de la democràcia i les llibertats. Convocats per diverses entitats, partits i grups, la concentració comptà amb una nodrida presència de joves (remarquem aquest fet perquè l'absència de joves ha estat la tònica de les darreres mobilitzacions al País Valencià), la força de les dolçaines i els tabals d'Estrela Roja i un cor de joves d'Igualada que féu una bonica versió del Cant dels ocells. A més d'una extensa gamma de consignes, els assistents cantaren L'estaca en diverses ocasions i el Bella Ciao. L'acte tingué lloc entre les 19.00 i les 20.00 de la vesprada. Creix a totes llums la solidaritat del País Valencià amb Catalunya en defensa de les llibertats i la democràcia. Ara cal organitzar-la més bé, donar-li contingut, augmentar-ne el nombre i la qualitat i fer-la persistent en el temps. Avui hi ha convocats més actes a Burjassot i Dénia. De totes les imatges que han circulat per les xarxes, pengem ací aquesta foto panoràmica, amb la pancarta que més mans estan tocant i compartint aquests dies al País Valencià.




diumenge, 25 de març de 2018

Unes 300 persones es concentren a Castelló

Malgrat que la primera (i exitosa per a la nostra sorpresa) piulada parlava d'un parell de centenars de concentrats a la plaça de Maria Agustina, davant la Subdelegació del Gobierno, la ponderació posterior sobre el nombre dels assistents, sense pretensions d'exactitud matemàtica i establerta a ull i amb l'intercanvi de parers amb companyes i companys, n'apujava el càlcul en més d'un centenar d'ànimes animoses. Siga com vulga, una xifra a tenir molt en compte per la urgència amb què la Plataforma pel Dret a Decidir de Castelló havia mogut la convocatòria i tenint en compte el que teòricament costen les mobilitzacions dels valencians. Diem teòricament, perquè si una cosa demostra el bonic acte d'ahir a Castelló de la Plana, és una cosa que ja hem assenyalat en les nostres assemblees: que la gent té, tenim, ganes de lluitar, que ens en sobren motius, que estem farts d'aquest Estat i d'aquest estat de coses. Només cal (i no és poc, certament) organitzar-se, és a dir, reflexionar, debatre, marcar-se objectius, treballar amb esforç i alegria.
El que al principi, doncs, semblava una lacònica concentració més de quatre gats, va anar animant-se de mica en mica, fins i tot amb la novedosa presència d'un parell o tres de rogles de joves, de joves-joves volem dir. Els cinc del Manifest que hi vam anar des de València vam desplegar de seguida la pancarta i això va ser com oli en un cresol. Sembla mentida la força que pot tenir una pancarta: situar un focus d'atenció, dibuixar unes paraules ("Solidaritat amb Catalunya en defensa de la democràcia"), alçar una barricada simbòlica, animar el crit. I així fou com van començar els crits: "Llibertat presos polítics!", "Solidaritat amb Catalunya!". La pancarta era a més motiu fotogràfic i alguns dels manifestants hi posaven per a la posteritat en franca germanor. Un goig, una protesta tranquil·la i ferma (com al cronista li sembla en general la gent de les comarques de Castelló), una alegria de trobar-nos junts colze amb colze compartint aquest viatge, un impuls que és capaç d'ofegar tants motius per a la tristesa i la impotència com ens assetgen dia a dia, com ens provoquen els sàtrapes del poder i els seus sequaços. I dels crits, a la cançó. L'amic Maties Segura (amb Rafa Xambó els combatius cantants de les assemblees universitàries de mitjans setantes), a qui no veia des de feia anys i panys, em proposa de cantar L'estaca, i així fem a dues, a tres, a deu, a desenes de veus agermanades pel record de les lluites compartides, per tantes derrotes amargues, per tantes esperances entrevistes. Més amics, coneguts i saludats: l'incombustible i imprescindible Vicent Pitarch, el Toni Royo d'Acció Cultural, el poeta irredempt Antoni Albalat, i amics d'ara mateix, l'actor Miquel Àngel Prades, de Vilafranca del Maestrat, i la seua dona terrassenca, una petita família del Raval de Barcelona membres dels Comitès de Defensa de la República del seu barri originària de Castelló i que s'emocionen quan els expliquem que l'1 d'octubre nosaltres també vam ser a Barcelona, en una escola del Raval precisament. Intercanvi de números telefònics i comptes de Twitter ("Nosaltres estem molt ben organitzats", em diu la dona, "som la gent del poble, la d''Els carrers seran sempre nostres!'". Entesos a la primera).
Al cap d'una hora la concentració va disgregant-se amb la mateixa calma i tenacitat, aquella tranquil·litat d'estar com al saló de casa de la gent de Castelló que fa inútil fins la presència discreta d'algun municipal en algun racó de la plaça. Més intercanvis d'adreces abans de plegar amb cura la protagonista de la nit, la pancarta del Manifest, per desar-la a la motxilla. Informació per als darrers contertulis: estem preparant a València una mobilització per a la propera setmana. Somriures de complicitat. La lluita continua. I ja al cotxe, entre nosaltres tres, la consciència de la botella mig buida ens diu que potser hi hauria calgut –sempre cal en aquesta mena d'actes– la megafonia, la paraula, els deures per emportar-se a casa, la propera fita, el repte ben dibuixat, la propera passa a fer. I la botella mig plena ens l'anem bevent de tornada a València amb el bon gust de boca dels moments viscuts en tranquil·la plenitud. Demà més. I sempre.



[I LES FOTOS QUE SEGUEIXEN, GENTILESA DE C. GUZMÁN]





divendres, 23 de març de 2018

Prou de repressió!

El jutge Llarena acaba d'enviar a la presó Jordi Turull, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Raül Romeva i Josep Rull, que se sumen així als altres quatre empresonats injustament. L'Estat espanyol sembla decidit a estimbar-se en l'autoritarisme més ferotge, la repressió cega (i ben calculada) i les pràctiques antidemocràtiques. Davant això no podem sinó continuar apel·lant els valencians i valencianes a organitzar-se i lluitar en solidaritat amb el poble de Catalunya i la defensa de les llibertats democràtiques, avui greument amenaçades. Prou de repressió! Llibertat presos polítics! Lliure retorn dels exiliats! Per una solució democràtica als conflictes polítics! Per la independència real de la justícia!



Us recomanem, per entendre les perversions judicials que està forçant el jutge Llanera, la lectura de l'article que avui publica a l'ara.cat el catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Sevilla Javier Pérez Royo.


dimecres, 21 de març de 2018

Nous manifestos per la llibertat i la República catalana

· El diumenge passat es presentava a Barcelona la Crida per la Llibertat a través d'un manifest que podeu llegir ací. Hereva directa d'aquella Crida a la Solidaritat en defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalana que va nàixer precisament el 18 de març de 1981 i que va ser activa durant una quinzena d'anys. El conegut logotip de Genovés tornarà a acompanyar la nova entitat, que aposta per la lluita no-violenta a fi d'aconseguir "l’alliberament dels empresonats del procés sobiranista, la recuperació de les institucions catalanes i el desplegament de la república fent accions de ‘defensa civil del país’". Entre els presentadors de l'acte hi havia els mateixos que van fer el tret d'eixida de l'antiga Crida, Carles Riera (avui diputat de la CUP) i Àngel Colom (activista que va passar per ERC i CDC, que fou fundador del PI i ha tingut diversos càrrecs en representació de l'antiga Convergència). Només hi faltava Jordi Sánchez, expresident de l'ANC avui encara a la presó, número dos de Junts per Catalunya, recent candidat a la presidència de la Generalitat i que finalment ha fet pública la seua renúncia a l'acta de diputat.






· L'altre manifest és el que ha redactat el Col·lectiu Pere Quart i es titula Declaració conjunta contra la repressió i a favor de la República catalana. El manifest està obert a entitats, institucions i col·lectius i també a persones vinculades al món de la cultura i les lletres.


dilluns, 12 de març de 2018

Convocades concentracions per a aquest divendres 16M

Divendres es compleixen 5 mesos de l'entrada a presó de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez. Per tal motiu l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Omnium Cultural han convocat concentracions a les places dels ajuntaments el proper divendres 16 de març a les 19.00 h. S'hi demanarà la llibertat d'aquests dos presos polítics i també d'Oriol Junqueras i Joaquim Forn. Es dóna la circumstància, a més, que Jordi Sánchez, número 2 per Junts per Catalunya, és el candidat a la Presidència de la Generalitat, tot i que el jutge Pablo Llarena Conde ha denegat el permís perquè el pres, expresident d'ANC, puga assistir a la sessió d'investidura, en un nou episodi de prevaricació, segons l'acreditada opinió del catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Sevilla Javier Pérez Royo en aquest article.





dimecres, 7 de març de 2018

La repressió cas per cas: els Jordis

Jordi Cuixart i Jordi Sánchez

100 dies sense els Jordis

els Jordis. 3 mesos a la presó

Els Consellers empresonats i els Jordis demanen eixir de la presó

Junqueras, Forn i els Jordis restaran empresonats

Noves concentracions 3 mesos després de l'empresonament dels Jordis

Llibertat per als presos polítics catalans

Retiren la pancarta dels presos polítics a la plaça Catalunya

Presos polítics, noticies, articles i informacions d'última hora

Llibertat: Catalunya demana l'alliberament dels presos polítics

Presos polítics: l'Ajuntament de Barcelona demana acostar a Catalunya els presos

Presos polítics: El País

Els 10 presos del procés. La Vanguardia

Presos polítics: VilaWeb

Imatges de presos polítics, polítics catalans presos

Presos Polítics: Nació Digital

Us volem a casa - Us volem a casa. Llibertat presos polítics catalans

El Museu de Lleida Inaugura l'exposició vetada en Arco

La repressió cas per cas: els joves d'Altsasu

Ens proposem de recopilar en aquestes pàgines tots els casos "afectats" per la repressora llei Mordassa aprovada pel govern del PP en aquella legislatura en què tingué majoria absoluta.

Ara ens venen al cap casos com el dels joves d'Altsasu, en presó preventiva acusats per la llei antiterrorista; els titellaires de Madrid, tancats ipso facto arran d'una denúncia per enaltiment del terrorisme; el raper de Lleida Pablo Hasel, condemnat a 5 anys per cantar criticant la monarquia espanyola i l'estat, i tants d'altres que aniran eixint, a poc a poc.

Us proposem que aporteu denúncies de repressió en persones i col·lectius a fi que mostrem el nostre rebuig envers aquesta llei mordassa injusta i antidemocràtica... que, d'altra banda tot i que més tard que aviat, els tribunals de la Unió Europea de segur que s'encarregaran de derogar.

Els Joves d'Altsasu








diumenge, 4 de març de 2018

Concentració a València 4M

Avui a l'Estació del Nord de València companyes i companys signataris del Manifest hem assistit a la convocatòria que la Plataforma València Sense Mordassa havia convocat en defensa dels drets i llibertats democràtics, la llibertat d'expressió i l'alliberament dels presos polítics, entre d'altres. Un parell de centenars de persones –la majoria pertanyents al col·lectiu Iaioflautes Valencians– hem corejats diverses consignes durant prop d'una hora de concentració. Nosaltres, com podeu veure en les fotografies, hem desplegat la nostra pancarta. Bé, sí, ateses les circumstàncies sociopolítiques, realment poca gent (també s'ha de dir que la convocatòria a penes si ha comptat amb tres o quatre dies per poder ser difosa). Pensem, però, que el cas ara com ara és persistir, ser presents allà on puguem coincidir amb d'altres col·lectius en la defensa de les llibertats, aportar-hi el nostre granet d'arena, la nostra sensibilitat i el nostre trellat. La convocatòria sembla que ha animat la Plataforma València Sense Mordassa per començar a organitzar una manifestació més ambiciosa. També hi serem, sens dubte.




dimarts, 27 de febrer de 2018

Nova Germania - Hora 0 - Lluís M. Xirinacs


Encetem amb aquest interessant escrit de Lluís Maria Xirinacs que ens ha enviat la Núria Roig des de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs la secció Opinió del nostre blog. El text, en forma d'apunts presos a rajaploma des de l'agilitat i profunditat de pensament que caracteritzà el seu autor, està datat, com veureu, al poble de Massalfassar el dijous 22 d'octubre de 1998 i està ple de referències a les Germanies valencianes i a un dels seus capdavanters, en Joan Llorenç, motiu que fa reflexionar Xirinacs sobre la naturalesa de la revolució i les formes organitzatives que ha d'adoptar fins a la constitució, "en cada lloc i nivell de l'assemblea sobirana". 
· · ·

Massalfassar, Horta Nord, País Valencià. Dijous, 22 d’octubre de 1998.



0.- Record del míting apoteòsic a la Plaça de bous de València, en la celebració de la Diada Nacional del País Valencià el 9 d’octubre de 1978. Ens cal una segona transició més valenta que aquella primera.

1.- La tercera revolució: la fraternitat, l’agermanament. El domini públic, entre el privat i l’oficial o estatal. La república. La sobirania. A) Subjecte: la comunitat agermanada del poble segons pacte (acte de conjura) lliure i igualitari entre els seus membres. L’antic soviet eslau. El comtat dels països celtes i anglosaxons. B) Ànima: l’ideal, l’amor, la festa, més enllà dels enfrontaments. Ni negar l’Estat, contra anarquistes, ni assaltar l’Estat contra socialistes. Mantenir l’autoritat - no el poder- de l’Estat amb els seus dos braços: el legislatiu i l’executiu amb la seva administració. Controlar el servei (ministeri) estatal amb poder propi (democràcia) des de la font de la sobirania. Recordem el líder agermanat Joan Llorenç, que es mantingué sempre al marge de tot càrrec. Recordem la Junta agermanada dels Tretze, constituïda, per elecció, amb total independència de les autoritats reials i municipals existents i reconeguda per aquestes a 28 de desembre de 1519.

2.- C) La institució fonamental: l’Assemblea oberta: territorial, de base, no electoralista, suprapartidista. La boulé atenesa. El lloc: la Sala, el temple? El palau de Cnosos. El kahal jueu. La mesquita àrab. L’alqueria islàmica de St. Llorenç. D) Patrimoni: els béns comunals, la plusvàlua comunitària.

3.- El “castell” social bàsic o les comunitats troncals o les nacions en sentit ampli etimològic. Comunitats de convivència, de barri, municipal, comarcal, regional, de país, nacional, etc. Sobirania plena de baix a dalt. Principi de subsidiarietat.

4.- La salut radical: fonamentats en l’individu vivent, en la seua salut corporal i en la seua terra fins a l’arrel més profunda de la realitat on s’ajunten el temps i els valors absoluts, la matèria i l’esperit. Dades de la física quàntica.5.- Control troncal de totes les entitats i actuacions transversals.

6.- El greu problema entre poble troncal i plebs massiva. Els sobrevinguts. A) Causes profundes a atacar: Lleis de drets humans, de democràcia, d’autoinversió, en el país d’origen? B) Efectes a tractar: Lleis d’estrangeria: immigració moderada (hospitalitat per al transeünt, integració per al resident que estima la comunitat, expulsió o resistència davant l’invasor, pedagogia per a l’ignorant), invasió (refús o resistència), superació prudent i tenaç dels problemes històrics pendents.

7.- Moviment popular (no polític) dels Països Catalans: recuperació de l’estructura troncal de la comunitat. Estratègia elàstica de desmassificació a tots els nivells i en tots els territoris possibles. Exportació del moviment. Finalitat última: l’establiment permanent, democràtic i consolidat, a cada lloc i nivell, de l’assemblea sobirana.

8.- Grups provisionals, en xarxa, promotors del moviment popular: les Germanies. S’autodissoldran en assolir-se la finalitat última, la majoria d’edat social del poble.

9.- Podríem esmentar abundants romanalles confirmatòries de democràcies ancestrals recuperables per tota la geografia i la història mundials. Un exemple: les Germanies als Països Catalans del segle XVI, de les quals manllevem el nostre nom.



Lluís M. Xirinacs i Damians
 












[Una foto de la Plaça de Bous de València del 9 d'octubre de 1978.]